ACTE I
Al poble, tothom coneix la relació que mantenen la Marta i en Sebastià (el cacic, “amo” de tot). És la Nuri qui, amb la seva innocència de nena, descobreix que l’ermità ha decidit casar la Marta amb en Manelic, un pastor que viu a “la terra alta” i que té fama de babau. Ella els ho explica a la Pepa i l’Antònia. El Nando i el Josep ho descobreixen gràcies al Perruca. Com que tots ho saben, volen assistir al casament i esperen que la promesa surti. Mentrestant, ella fa un soliloqui en què expressa que no es vol casar.
Quan arriba en Tomàs, l’ermità, defensa el protagonista tot dient que és un bon home i que està enamorat de la Marta. Fins i tot explica com anècdota que crida les cabres pel nom de la seva estimada. Davant d’aquesta situació, en Xeixa vol complir i confessa a l’ermità quina mena de relació mantenen el Sebastià i la Marta, però no el creu.
A tot això, arriba el Manelic i explica que ell resava cada nit per tenir muller. Ho feia, fins que un dia li van dir en somnis que es casaria i, a l’endemà, va conèixer la seva promesa. Mentrestant, la gent se l’escoltava, però també se’n reien d’ell.
Quan parlen el Sebastià i la Marta se’ns fa evident que ell l’ha volgut casar amb un altre per salvar la seva hisenda: per salvar la seva economia, ha de casar-se amb una pubilla i si creuen que manté una relació amb la Marta, no pot.
El Tomàs, quan té ocasió, es veu en l’obligació de preguntar al Sebastià si és l’amistançat de la Marta. Ell li ho nega i fa fora en Xeixa, però no es capaç de jurar que les acusacions són falses, per la qual cosa l’ermità no el creu. No obstant això, descobreix la veritat massa tard: la parella ja s’ha casat.
L’acte acaba quan queden sols marit i muller. Després que ell li expliqui com va matar un llop que atacava la tranquil·litat del seu ramat, ella li diu que és millor que dormin separats. A partir del desconcert del marit, ella descobreix que l’han enganyat. Finalment, es veu un llum: hi ha algú fora. El Manelic ho veu i entén que és un home (“llop”). La Marta ho nega, malgrat que sàpiga que es tracta del Sebastià.
ACTE III
Han passat deu dies. En Manelic vol descobrir qui era l’home que havia intentat entrar a casa la nit de noces i vol entendre per què tothom se’n riu d’ell. Només compta amb el suport de la Nuri. Llavors, la Marta experimenta gelosia envers la noia, la qual li recorda com era ella de jove, i la fa fora. Això no obstant, li surt malament i el Manelic també marxa, de manera que queda ella sola, lamentant-se. Així la troba en Tomàs, i ella aprofita a explicar-li com havia arribat en aquella situació, història que commou a l’ermità. La seva mare era cega i pidolaire, per la qual cosa ella també havia sortit a demanar des de ben petita. La mare va mantenir una relació amb un home que es dedicava al mateix que elles i, quan ella va morir, l’home la va cuidar. Tots dos van haver de fugir de Barcelona i van arribar a les terres del Sebastià, qui va oferir feina al padrastre i va iniciar una relació amb la Marta, quan ella encara tenia catorze anys i era innocent.
Per altra banda, el Manelic es troba amb la gent del poble i sent com tots riuen d’ell. Es posa nerviós i es torna agressiu, però no en treu res en clar. Quan entra la Marta en escena, tots marxen i queden ells sols. És llavors quan ella decideix confessar que té un amant i el provoca perquè la mati. Ell només la fereix, i intenta perdonar-la: proposa marxar a la terra alta, lluny de tot el món de corrupcions en què es trobaven a la terra baixa. No obstant això, quan anaven a marxar, apareixen el Mossèn i el Sebastià i els ho impedeixen. Així és com el Manelic descobreix que el cacic és l’amistançat de la Marta, però el Mossèn va a cercar ajuda per, entre tots, fer fora el Manelic.
ACTE III
Després d’haver fet fora el Manelic a la força, els nois es mostren penedits. Els nois es voldrien quadrar contra el Sebastià, però no són capaços. Llavors el Mossèn notifica que ha arribat la promesa del Sebastià, per la qual cosa, encara que ell volia veure la Marta, ha de marxar (sinó posaria en risc el matrimoni i, per tant, la seva riquesa). Mentrestant, la Marta queda sola i els nois vigilen que no pugui sortir.
La Nuri entra en escena tot plorant: l’havien deixada sola i ha començat a sentir que la cridava algú que semblava el Manelic. La resta la posa al corrent de la situació. Llavors apareix la Marta. A tots els fa pena, però han d’obeir el Sebastià, de manera que decideixen vigilar-la des de la porta. Així queden soles la Marta i la Nuri. La més petita proposa un pla per aconseguir que l’altra pugui sortir i retrobar-se amb el Manelic. Sembla que funciona, però quan intenta sortir es troba de cara amb el Sebastià, el qual se la vol endur a casa d’ell, amb el propòsit de tornar a estar junts. Ella crida i demana ajuda al Manelic, el qual apareix inesperadament en escena: entra a la casa per on s’acostumava a col·lar el “lladre/llop”. El pastor duia un ganivet, però el llença per lluitar de manera igualada. Sense armes, aconsegueix ofegar-lo. La resta entra en escena i veu el mort. Finalment, el Manelic s’emporta la Marta lluny de la terra baixa i acaba dient: “he mort el llop!”.