Descripció dels sons
Extret de: Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional (1999, Barcelona: IEC)
Diftongs i triftongs
-
DIFTONGS:
-
Decreixents: ai, ei, oi, ui / au, eu, ou, iu, uu (aigua, creu)
-
Creixents:
-
Inici de mot (iogurt)
-
Grups gua, güe, güi, guo i qua, qüe, qüi, quo.
-
Després de vocal (cauen)
-
-
​
-
TRIFTONGS: Diftong creixent + diftong decreixent (creueu).​
Classificació:
-
Vocal –> sense diftong (hiat). [i] / [u]
-
Semivocal –> Diftong decreixent. [j] / [w]
-
Semiconsonant –> Diftong creixent. [j] / [w]
-
Consonant –> Diftong creixent a inici de mot o entre vocals. [j] / [w]
PROCESSOS
Neutralització
[p] –> [b]
[t] –> [d]
[k] –> [g]
​
​
[f] –> [v]
[ʃ] –> [Æ·]
[tʃ] –> [dÆ·]
​
​
[ts] –> [dz]
[s] –> [z]
-
No sonoritzen entre vocals.
-
En posició inicial de síl·laba no sonoritzen.
-
Sonoritza si va seguit de consonant sonora.
-
S’ensordeix si va seguit de consonant sorda.
​
-
Sonoritzen entre vocals, ja sigui a interior de mot o en mots consecutius.
-
Sonoritzen o emmudeixen en funció del so que els segueix.
​
-
En general, trobem essa sorda a principi i a final de mot.
-
Sonoritza entre vocals quan està a dins d’un mot.
-
En posició final de mot, sonoritza si la paraula següent comença per vocal o per consonant sonora.
-
Els infixos –trans-, -fons- i –dins- sempre tenen essa sonora [z].
-
Les grafies ss, c, sc, i ç es transcriuen [s].
-
La grafia z es transcriu [z].
-
La grafia s depèn de la seva sonorització en el mot per transcriure-la [s] o [z].
-
[a], [ε] i [e] passen a [Ó™]
-
[Ɔ], [o], [u] passen a [u]
​
NO fan la neutralització:
-
La e dels grups –ae- (aeroport), -ea- (real) i –eo- (geometria)
-
Mots compostos (escuradents)
-
Adverbis acabats en -ment.
​
Neutralitzen:
-
Articles
-
Preposicions
-
Conjuncions
-
Pronoms febles
Sonorització i ensordiment
Sensibilització
És el fenomen contrari a l’emmudiment: sons que acostumen a emmudir, es pronuncien.
​
-
Infinitius i gerundis seguits d’un pronom feble. Voler-ho, volent-ho.
-
Sant + vocal. Sant Andreu.
-
Amb + vocal. Amb ell.
-
Vint + vocal. Vint-i-dos, vint-homes.
Emmudiment
-
[m] + [p] i [b]. Camp, amb.
-
nasal o lateral + [d] i [t].Sant, profund.
-
Vibrants en posició final. Dormir, sabater.
-
R d'arbre i prendre, i els seus compostos. Emprendre.
-
Quan trobem dos sons similars o idèntics en el punt d'articulació: els somnis, les raquetes, els xais...
Geminació
-
Per etimologia. Connexió [nn], al·lèrgia[ll].
-
vocal tònica + –bl- i –gl-. Doble [bb], segle [gg].
-
Per assimilació (un so canvia a causa del so que el segueix). Afecta T, D i B. Atleta [ll], ametlla [ÊŽÊŽ], ètnic [nn], futbol [bb], submarí [mm], advertir [bb].
Aproximació (canvis en el mode d'articulació de les oclusives)
Afecta les oclusives sonores. En la majoria de casos es converteixen en aproximants ([β], [Ä‘], [É£]), excepte en:
-
Inici absolut.
-
Nasal + oclusiva sonora.
-
Oclusiva + oclusiva sonora.
-
Lateral + /d/.
Canvis en el punt d'articulació en nasals
-
BILABIALITZACIÓ: [m] seguida de [p], [b], [β] o [m].
-
LABIODENTALITZACIÓ: [ɱ] seguida de [f] o [v].
-
DENTALITZACIÓ: [n̪] seguida de [t], [d] o [Ä‘].
-
PALATITZACIÓ: [ɲ] seguida de [ÊŽ], [ʃ], [Æ·] o [ɲ].
-
VELARITZACIÓ: [Æž] seguida de [k], [g] o [É£].
Canvis en el punt d'articulació en laterals
​​
-
DENTALITZACIÓ: [l̪] seguida de [t], [d] o [Ä‘].
-
PALATALITZACIÓ: [ÊŽ] seguida de [ÊŽ], [ʃ], [Æ·] o [ɲ].