top of page
Descripció dels sons

Descripció dels sons

Taula sons.png
Vocals.png
Extret de: Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional (1999, Barcelona: IEC)
Diftongs i triftongs

Diftongs i triftongs

  • DIFTONGS:

    • Decreixents: ai, ei, oi, ui / au, eu, ou, iu, uu (aigua, creu)

    • Creixents:

      • Inici de mot (iogurt)

      • Grups gua, güe, güi, guo i qua, qüe, qüi, quo.

      • Després de vocal (cauen)

​

  • TRIFTONGS: Diftong creixent + diftong decreixent (creueu).​

Classificació:

  • Vocal –> sense diftong (hiat). [i] / [u]

  • Semivocal –> Diftong decreixent. [j] / [w]

  • Semiconsonant –> Diftong creixent. [j] / [w]

  • Consonant –> Diftong creixent a inici de mot o entre vocals. [j] / [w]

PROCESSOS

Processos
Neutralització

Neutralització

[p] –> [b]

[t] –> [d]

[k] –> [g]

​

​

[f] –> [v]

[ʃ] –> [Ʒ]

[tʃ] –> [dƷ]

​

​

[ts] –> [dz]

 [s] –> [z]

  • No sonoritzen entre vocals.

  • En posició inicial de síl·laba no sonoritzen.

  • Sonoritza si va seguit de consonant sonora.

  • S’ensordeix si va seguit de consonant sorda.

​

  • Sonoritzen entre vocals, ja sigui a interior de mot o en mots consecutius.

  • Sonoritzen o emmudeixen en funció del so que els segueix.

​

  • En general, trobem essa sorda a principi i a final de mot.

  • Sonoritza entre vocals quan està a dins d’un mot.

  • En posició final de mot, sonoritza si la paraula següent comença per vocal o per consonant sonora.

  • Els infixos –trans-, -fons- i –dins- sempre tenen essa sonora [z].

  • Les grafies ss, c, sc, i ç es transcriuen [s].

  • La grafia z es transcriu [z].

  • La grafia s depèn de la seva sonorització en el mot per transcriure-la [s] o [z].

  • [a], [ε] i [e] passen a [ә]

  • [Ɔ], [o], [u] passen a [u]

​

NO fan la neutralització:

  • La e dels grups –ae- (aeroport), -ea- (real) i –eo- (geometria)

  • Mots compostos (escuradents)

  • Adverbis acabats en -ment.

​

Neutralitzen:

  • Articles

  • Preposicions

  • Conjuncions

  • Pronoms febles

Sonorització i ensordiment

Sonorització i ensordiment

Emmudiment

Sensibilització

És el fenomen contrari a l’emmudiment: sons que acostumen a emmudir, es pronuncien.

​

  • Infinitius i gerundis seguits d’un pronom feble. Voler-ho, volent-ho.

  • Sant + vocal. Sant Andreu.

  • Amb + vocal. Amb ell.

  • Vint + vocal. Vint-i-dos, vint-homes.

Emmudiment

  • [m] + [p] i [b]. Camp, amb.

  • nasal o lateral + [d] i [t].Sant, profund.

  • Vibrants en posició final. Dormir, sabater.

  • R d'arbre i prendre, i els seus compostos. Emprendre.

  • Quan trobem dos sons similars o idèntics en el punt d'articulació: els somnis, les raquetes, els xais...

Sensibilització
Geminació
Aproximació

Geminació

  • Per etimologia. Connexió [nn], al·lèrgia[ll].

  • vocal tònica + –bl- i –gl-. Doble [bb], segle [gg].

  • Per assimilació (un so canvia a causa del so que el segueix). Afecta T, D i B. Atleta [ll], ametlla [ʎʎ], ètnic [nn], futbol [bb], submarí [mm], advertir [bb].

Aproximació (canvis en el mode d'articulació de les oclusives)

Afecta les oclusives sonores. En la majoria de casos es converteixen en aproximants ([β], [đ], [ɣ]), excepte en:

  • Inici absolut.

  • Nasal + oclusiva sonora.

  • Oclusiva + oclusiva sonora.

  • Lateral + /d/.

Canvis en el punt d'articulació en nasals
Canvis en el punt d'articulació en laterals

Canvis en el punt d'articulació en nasals

  • BILABIALITZACIÓ: [m] seguida de [p], [b], [β] o [m].

  • LABIODENTALITZACIÓ: [ɱ] seguida de [f] o [v].

  • DENTALITZACIÓ: [n̪] seguida de [t], [d] o [đ].

  • PALATITZACIÓ: [ɲ] seguida de [ʎ], [ʃ], [Ʒ] o [ɲ].

  • VELARITZACIÓ: [ƞ] seguida de [k], [g] o [ɣ].

Canvis en el punt d'articulació en laterals

​​

  • DENTALITZACIÓ: [l̪] seguida de [t], [d] o [đ].

  • PALATALITZACIÓ: [ʎ] seguida de [ʎ], [ʃ], [Ʒ] o [ɲ].

bottom of page