Flexió verbal
Els verbs estan compostos per lexemes i morfemes (desinències) que ens indiquen:
- El temps
present / passat / futur
​
- L'aspecte perfectiu (acció acabada) o imperfectiu (acció en desenvolupament)
- El nombre
​
singular / plural
- El mode
indicatiu/ subjuntiu / imperatiu
- La persona (primera, segona o tercera)
Sindica afegint: singular
1a: -o
2a: -es
3a: -a
plural
1a: -em
2a: -eu
3a: -en
Segons les característiques que presenten les desinències, es divideixen en 3 conjugacions:
​
1a conjugació (-ar): jugar
2a conjugació (- er/-re): romandre
3a conjugació (-ir): patir
Irregularitats
Els verbs regulars segueixen la conjugació del verb model, mentre que, els irregulars es classifiquen segons:
​
- Les irregularitats ortogràfiques: presenta canvis en l'última consonant del lexema (arrenco/arrenquem)
​
En la primera conjugació, els verbs acabats en ar, -çar, -gar, -jar, -guar, -quar canvien l'última consonant del lexema davant una desinència començada en e o i.
​
I els acabats en -ear, -iar, -oar, -uar porten dièresi en algunes formes de l'imperatiu. COMPTE: La dièresi no apareix mai en les formes d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació.
​
Quan conjuguem verbs com jeure, néixer i treure hem de tenir en compte que si la primera vocal és àtona emprem -a; si és tònica, emprem -a o -e segons es pronuncia. Passa quelcom de similar amb els verbs poder i voler: a la major part de la seva conjugació hi trobem una -o, a excepció de l'imperatiu, el present de subjuntiu i la 1a del sg del present d'indicatiu.
​
- Les irregularitats eufòniques: incorporació d'un so per facilitar la pronunciació. Pot ser vocàlic (vine, corre...) o consonàntic (aprendrem, calgui...).
​
- Les irregularitats lexemàtiques: Podem trobar lexemes eufònics (si afegeixen una -d) o lexemes veralitzats (si afegeixen un so velar). Si no afegeix cap so: lexema pur.
​
L'imperatiu
​​
​Quan apareix el so velar?
-
En la segona persona singular i plural dels verbs de la segona conjugació no s'afegeix el so velar.
-
El singular i el plural actuen de la mateixa manera. Podem mirar si la forma del singular és velaritzada o no: si ho és, la plural també ho serà. Per exemple: Mogueu o moveu? mou tu. Per tant: moveu. Si el singular accepta les dues formes, el plural també: entretén o entretingues i entreteniu o entretingueu.
​
Com fem la negació?​
-
No es pot fer en infinitiu.
-
Hem d'utilitzar el present de subjuntiu.
-
*No distreure / * No distraieu: No distragueu
​
​
​
​
​
Flexió nominal
El substantiu és una forma variable i presenta flexió de gènere i nombre.
Formació del gènere
Formació del nombre
​
La manera bàsica de formar el femení és afegint una -a al masculí (alt/alta).
Això pot produir canvis en:
- L'accentuació (soci/sòcia)
- La consonant (desesperat/desesperada)
- La vocal (mestre/mestra)
​
El gènere també es pot formar d'altres maneres, a partir de sufixos específics
-essa (baró/baronessa)
-ina (gall/gallina, Miquel/Miquelina)
-na (albí/albina, ballarí/ballina)
​
O canviant:
-or per -riu (emperador/empreradriu)
-òleg per òloga (oròleg/oròloga)
​
En alguns casos tenen arrels diferents (porc/truja)
​
I també n'hi ha d'invariables (el/la cònjuge)
​
Gèneres diferents-Significats diferents
​
Hi ha substantius que canvien de significat segons el gènere en el quan pertanyin. Per exemple:
​
Clau (masculí: peça per clavar) (femení: per obrir la porta)
​
Coma (masculí: estat clínic greu) (femení: signe de puntuació)
​
Fi (masculí: finalitat) (femení: acabament)
​
Pudor (masculí: vergonya) (femení: mala olor)
​
Terra (masculí: paviment) (femení: planeta)
El plural es forma afegint una -s al singular (regal/regals).
​
Quan acaba amb vocal tònica:
-ns (camí/camins, taló/talons)
​
Si acaba amb s, ç, x, ix o tx:
-os (calaix/calaixos, peix/peixos, porc/porcs)
​
Si acaba amb -sc, -st, -xt, -ig:
-s/-os (passeigs/passejos)
​
Ni ha d'altres que són invariables:
- Dies de la setmana (el/els divendres)
​
- Acabats en -us (fetus, cactus...)
​
- Alguns compostos (paraigua, ...)
​
- Altres (temps, llapis, ...)
Apunts sobre els determinants quantitatius
​
En general són variables, però hem de tenir en compte les excepcions següents:
-
Bastant no varia en femení: Tinc bastant gana.
-
Prou, massa i força no varien ni en gènere ni en nombre: Tinc massa llibretes.
-
Fem servir gaire en lloc de molt darrere de sense, en oracions negatives, interrogatives, condicionals: No tinc gaires llibretes.