Subjecte
-
Estructura: (det+) nucli (+cn).
-
El nucli sol ser un substantiu o un mot substantivat.
-
Es tendeix a elidir el subjecte. La desinència verbal ens indica la persona gramatical.
-
Dins del subjecte pot haver comes (aposició, juxtaposició), però la coma entre el subjecte i el verb és incorrecta.
Com detectem el subjecte?
-
Fer la prova de la concordança tot canviant el nombre del possible subjecte i comprovant que el verb també varia. Es va espatllar l'ordinador -> *Es van espatllar ''ordinador
-
Si és una oració, primer cal transformar-la en un element simple (això, ell, ella...).
-
Estudiar és necessari -> Això és necessari -> *Aquestes coses és necessari.
-
Complement directe (CD)
Possibles estructures:
-
Sintagma nominal: Compro la nina
-
Infinitiu: Vull comprar-me'l.
-
Oració: Vull que marxis.
Com detectem el CD?
-
Si passem l'oració a passiva, el CD esdevé Subjecte.
-
La nena compra el peluix -> El peluix és comprat per la nena.
-
-
Es pot substituir pels pronoms el/la/els/les (en cas de ser determinat).
-
La nena el compra.
-
-
Mai no és introduït per preposició.
-
He vist la Maria.
-
Complement indirecte (CI)
Possibles estructures:
-
Sintagma preposicional: Porto flors a la Carla .
-
Oració: Porto flors a qui estimo.
-
Sol aparèixer darrere del CD.
Com detectem el CI?
-
Sempre s'introdueix per la preposició a.
-
Complementa verbs que demanen receptor de l'acció com donar, regalar, telefonar, trucar...
Complement de règim verbal (CRV)
Possibles estructures:
-
Sintagma preposicional: Parla de política.
-
a / de + infinitiu: No m'oblidaré de recollir-la.
-
Oració: No m'oblidaré que he de recollir-la.
-
ALERTA: Davant la conjunció que totes les preposicions cauen. Si en resulta una construcció forçada, es pot precedir per el fet.
La propagació del foc va ser deguda al fet/Ø que feia vent.
Com detectem el CRV?
-
El trobem amb verbs que necessiten una preposició (jugar a, confiar en, insistir en...)
Atribut
Possibles estructures:
-
Sintagma nominal: En Joan és l'alcalde
-
Sintagma adjectival: En Carles sembla trist.
-
Sintagma preposicional: La llibreta és de color verd.
-
Oració: Aquell llibre és el que em vull comprar.
Com detectem l'atribut?
-
El trobem amb verbs copulatius (ser, estar, semblar).
-
Concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
-
Si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal. La camisa és verda -> La camisa verda.
Complement predicatiu
Possibles estructures:
-
Adjectiu: Va tornar del gimnàs cansada.
-
Participi: La Núria es va quedar adormida.
-
Sintagma preposicional: El prenen per ruc.
És un complement de doble atribució. Complementa, alhora, el verb i el subjecte o el verb i el CD.
Com detectem el C. Predicatiu?
-
Concorda amb el subjecte o amb el CD.
En Carles caminava tranquil.
La Laia caminava tranquil·la.
Complements circumstancials
Com els detectem?
-
On? -> Lloc. Anirem a Londres.
-
Quan? -> Temps. Hi anirem demà.
-
Com? -> Mode. Fes-ho bé.
-
Quant? -> Quantitat. Treballa massa.
-
Amb qui? Companyia. Viatjaré amb la família.
-
Amb què? -> Instrument. La va matar amb el ganivet.
-
Cap on? -> Direcció. Corria contra direcció.
-
Per quina causa? -> Causa. Cantaré perquè m'ho has demanat.
-
Amb quina finalitat? -> Finalitat. Treballa perquè l'apugin de categoria.
-
Amb quina condició? -> Condició. Si no t'hi convida, no hi podràs venir.
-
Malgrat què? -> Concessió. Malgrat la pluja, el festival va ser un èxit.
L'oració composta
Coordinació
Copulatives
-
Implica suma de significats.
-
Connectors: i, ni.
-
Anirem a sopar i veurem una pel·lícula.
-
Ni estudia ni treballa.
Disjuntives
-
Implica tria o opció.
-
Connectors: o, o bé.
-
Sopem a casa o sortim?
-
Paga'm en efectiu o bé fes-me un taló.
Adversatives
-
Implica oposició.
-
Connectors: però, sinó, en canvi, tanmateix, amb tot...
-
Li agradava cantar però desafinava.
-
No hi aniré, sinó que em quedaré a casa.
Distributives
-
Implica alternança entre dues opcions.
-
Connectors: ara...ara, o...o, no solament... sinó, etc.
-
Ara riu, ara plora.
-
O ho fas ara o quan tornem.
Consecutives
-
Impliquen conseqüència o conclusió.
-
Connectors: doncs, per tant, en conseqüència, així, de manera que...
-
M'agrada més el cotxe negre; per tant, me'l compraré.
Explicatives
-
Implica un aclariment.
-
Connectors: és a dir, o sigui...
-
Nietzsche creu en el positivisme, és a dir, confia en les possibilitats científiques.
Juxtaposició
Les oracions juxtaposades són aquelles que estan unides per signes de puntuació.
Ell estudia a l'habitació, ella llegeix al menjador.
Subordinació
1- Oracions subordinades substantives
Completives
-
Introduïda per la conjunció que (sense preposició davant)
-
No pot anar precedida d'article, a excepció de construccions com “el fet”.
-
Funcions: Subjecte, CD, CRV, complement del nom, complement de l’adjectiu o atribut.
-
Exemple: M'ha dit [que ho intentarà]CD
De relatiu
-
QUI
-
Pot anar introduït per article, demostratiu o tothom.
-
Pot fer les mateixes funcions que un substantiu.
-
Exemples:
-
Potser m’has pres [per qui no soc]C.Predicatiu.
-
Has demanat ajuda [a qui menys et convenia]CRV.
-
-
-
QUE.
-
Obligatòriament duu article o això/allò.
-
En català no s’empra la forma lo. *Lo que et vaig dir.
-
Pot fer les mateixes funcions que un substantiu.
-
Exemples:
-
El titllen [del que no és]C.Predicatiu.
-
[Allò que et vaig proposar]S continua en peu.
-
-
Interrogativa indirecta
-
Totals (tenen com a resposta sí o no).
-
Introduïdes per la conjunció si.
-
Fan la funció de CD.
-
Exemple: Voldria saber [si demà hi assistirà]CD.
-
-
Parcials.
-
Introduïdes per interrogatius (qui, què, quan, com, on...).
-
Funcions: Subjecte, CD, CRV, complement del nom, complement de l’adjectiu o atribut.
-
Exemples:
-
No sap [quantes persones hi assistiran]CD.
-
[Qui convidis a la festa]S no em preocupa.
-
-
D'infinitiu
-
Les proposicions d’infinitiu poden anar introduïdes per la preposició de en els casos següents:
-
Subjecte postposat al verb: Ens complau (de) convidar-vos al casament.
-
CD d’un verb que expressa voluntat, projecte o desig: Hem decidit (d’)anar-hi sols.
-
-
En cas de fer la funció de CRV i, per tant, requerir una preposició, aquesta se sol substituir per de o a.
-
Pot fer les funcions de subjecte, CD, CRV, complement del nom, complement de l’adjectiu i atribut.
2- Oracions subordinades adjectives o de relatiu
Les subordinades adjectives o de relatiu funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, el qual és el seu antecedent. Recuperem l’antecedent mitjançant un pronom relatiu, el qual té funció sintàctica dins de la subordinada.
*Cal diferenciar entre dos tipus de subordinades adjectives o de relatiu: les especificatives i les explicatives.
-
Especificatives:
-
Ens donen informació necessària.
-
S’introdueixen amb el pronom relatiu que.
-
Exemple: Els jugadors [que estaven cansats] van ser substituïts.
-
-
Explicatives:
-
Ens donen informació complementària (que podria ser elidida).
-
Es poden introduir tant amb el pronom relatiu que com el qual.
-
Exemple: Els jugadors, [que estaven cansats], van ser substituïts.
-
Tens dificultats a l’hora de diferenciar una subordinada substantiva d’una subordinada adjectiva o de relatiu?
T’oferim un truc: Extreu la subordinada i col·loca-hi davant “el que” (o la que, els que, les que). Si l’oració resultant té sentit per si sola, és adjectiva.
El nen [que menjava prunes] ha marxat corrents -> El que menjava prunes. És adjectiva.
Hem pensat [que és millor marxar] -> *El que és millor marxar. És substantiva.
3- Oracions subordinades adverbials
Es poden classificar en dos tipus: pròpies i impròpies. Les pròpies poden substituir-se per un adverbi. En canvi, en les impròpies aquesta commutació no és possible.
-
Pròpies
-
Temps.
-
Poden expressar anterioritat, simultaneïtat o posterioritat.
-
Quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...
-
Poden ser introduïdes per en + infinitiu: [En arribar a casa] CCT faré els deures.
-
Poden ser introduïdes per un gerundi, el qual només pot expressar anterioritat o simultaneïtat, mai posterioritat: [Havent sopat]CCT li entra son.
-
Poden ser introduïdes per un participi. En aquest cas, expressa anterioritat: [Cansat d’esperar]CCT, va decidir anar a buscar-la.
-
-
Mode.
-
Com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...
-
Poden ser introduïdes per un gerundi: Quan fa els deures s’entreté [mirant dibuixos animats]CCM.
-
Ho pots fer [com vulguis]CCM.
-
-
Lloc.
-
(allí/allà) on.
-
Podríem trobar-nos [on ens vam conèixer]CCLl.
-
-
-
Impròpies
-
Comparativa.
-
Igualtat (tant o tan ... com); desigualtat (superioritat: més... que, millor... que; inferioritat: menys... que, pitjor... que); proporcionalitat (com més... menys/més, com menys... més/menys).
-
La Núria és [tan llesta com l’Albert].
-
-
Condicional.
-
si, només que, posat que, en (el) cas que, tret que...
-
[Si m’haguessis fet cas], res d’això no hauria passat.
-
-
Causal.
-
Perquè, com que, ja que, car, puix que, atès que...
-
Es van quedar sense llum perquè no havien pagat les factures.
-
-
Final.
-
Perquè, a fi que, per tal que...
-
L’ajuda [perquè acabi abans la seva feina].
-
-
Concessiva.
-
Encara que, malgrat que, a pesar que, per més que, tot i que, si bé, per bé que, mal que, baldament...
-
[Malgrat els seus esforços], no va aconseguir superar la prova.
-
-
Consecutiva.
-
Ús de nexes correlatius (tan... que, tant... que) i de nexes no correlatius (de manera que, fins al punt que, de forma que...).
-
[Tinc molta feina], de manera que em posaré ja a estudiar.
-
-
