Subjecte

  • Estructura: (det+) nucli (+cn).

  • El nucli sol ser un substantiu o un mot substantivat.

  • Es tendeix a elidir el subjecte. La desinència verbal ens indica la persona gramatical.

  • Dins del subjecte pot haver comes (aposició, juxtaposició), però la coma entre el subjecte i el verb és incorrecta.

Com detectem el subjecte?

  1. Fer la prova de la concordança tot canviant el nombre del possible subjecte i comprovant que el verb també varia. Es va espatllar l'ordinador -> *Es van espatllar ''ordinador

  2. Si és una oració, primer cal transformar-la en un element simple (això, ell, ella...). 

    1. Estudiar és necessari -> Això és necessari -> *Aquestes coses és necessari.

Complement directe (CD)

Possibles estructures:

  • Sintagma nominal: Compro la nina

  • Infinitiu: Vull comprar-me'l.

  • Oració: Vull que marxis.

Com detectem el CD?

  1. Si passem l'oració a passiva, el CD esdevé Subjecte.

    1. La nena compra el peluix -> ​El peluix és comprat per la nena.

  2. ​Es pot substituir pels pronoms el/la/els/les (en cas de ser determinat).​

    1. La nena el compra.​

  3. Mai no és introduït per preposició.

    1. He vist la Maria.​

Complement indirecte (CI)

Possibles estructures:

  • Sintagma preposicional: Porto flors a la Carla .

  • Oració: Porto flors a qui estimo.

  • Sol aparèixer darrere del CD.

Com detectem el CI?

  1. Sempre s'introdueix per la preposició a.

  2. Complementa verbs que demanen receptor de l'acció com donar, regalar, telefonar, trucar...

Complement de règim verbal (CRV)

Possibles estructures:

  • Sintagma preposicional: Parla de política.

  • a / de + infinitiu: No m'oblidaré de recollir-la.

  • Oració: No m'oblidaré que he de recollir-la.

  • ALERTA: Davant la conjunció que totes les preposicions cauen. Si en resulta una construcció forçada, es pot precedir per el fet.

La propagació del foc va ser deguda al fet/Ø que feia vent.

Com detectem el CRV?

  1. El trobem amb verbs que necessiten una preposició (jugar a, confiar en, insistir en...)

Atribut

Possibles estructures:

  • Sintagma nominal: En Joan és l'alcalde

  • Sintagma adjectival: En Carles sembla trist.

  • Sintagma preposicional: La llibreta és de color verd.

  • Oració: Aquell llibre és el que em vull comprar.

Com detectem l'atribut?

  1. El trobem amb verbs copulatius (ser, estar, semblar).

  2. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte.

  3. Si s'elimina el verb, queda un sintagma nominal. La camisa és verda -> La camisa verda.

Complement predicatiu

Possibles estructures:

  • Adjectiu: Va tornar del gimnàs cansada.

  • Participi: La Núria es va quedar adormida.

  • Sintagma preposicional: El prenen per ruc.

És un complement de doble atribució. Complementa, alhora, el verb i el subjecte o el verb i el CD.

Com detectem el C. Predicatiu?

  1. Concorda amb el subjecte o amb el CD.

En Carles caminava tranquil.

La Laia caminava tranquil·la.

Complements circumstancials

Com els detectem?

  • On? -> Lloc. Anirem a Londres.

  • Quan? -> Temps. Hi anirem demà.

  • Com? -> Mode. Fes-ho bé.

  • Quant? -> Quantitat. Treballa massa.

  • Amb qui? Companyia. Viatjaré amb la família.

  • Amb què? -> Instrument. La va matar amb el ganivet.

  • Cap on? -> Direcció. Corria contra direcció.

  • Per quina causa? -> Causa. Cantaré perquè m'ho has demanat. 

  • Amb quina finalitat? -> Finalitat. Treballa perquè l'apugin de categoria.

  • Amb quina condició? -> Condició. Si no t'hi convida, no hi podràs venir.

  • Malgrat què? -> Concessió. Malgrat la pluja, el festival va ser un èxit.

 

L'oració composta

 

Coordinació

Copulatives

  • Implica suma de significats.

  • Connectors: i, ni.

  • Anirem a sopar i veurem una pel·lícula.

  • Ni estudia ni treballa.

Disjuntives

  • Implica tria o opció.

  • Connectors: o, o bé.

  • Sopem a casa o sortim?

  • Paga'm en efectiu o bé fes-me un taló.

Adversatives

  • Implica oposició.

  • Connectors: però, sinó, en canvi, tanmateix, amb tot...

  • Li agradava cantar però desafinava.

  • No hi aniré, sinó que em quedaré a casa.

Distributives

  • Implica alternança entre dues opcions.

  • Connectors: ara...ara, o...o, no solament... sinó, etc.

  • Ara riu, ara plora.

  • O ho fas ara o quan tornem.

Consecutives

  • Impliquen conseqüència o conclusió.

  • Connectors: doncs, per tant, en conseqüència, així, de manera que...

  • M'agrada més el cotxe negre; per tant, me'l compraré.

Explicatives

  • Implica un aclariment.

  • Connectors: és a dir, o sigui...

  • Nietzsche creu en el positivisme, és a dir, confia en les possibilitats científiques.

 

Juxtaposició

Les oracions juxtaposades són aquelles que estan unides per signes de puntuació.

Ell estudia a l'habitació, ella llegeix al menjador.

 

Subordinació

1- Oracions subordinades substantives

Completives

  • Introduïda per la conjunció que (sense preposició davant)

  • No pot anar precedida d'article, a excepció de construccions com “el fet”.

  • Funcions: Subjecte, CD, CRV, complement del nom, complement de l’adjectiu o atribut.

  • Exemple: M'ha dit [que ho intentarà]CD

De relatiu

  • QUI

    • Pot anar introduït per article, demostratiu o tothom.

    • Pot fer les mateixes funcions que un substantiu.

    • Exemples:

      • Potser m’has pres [per qui no soc]C.Predicatiu.

      • Has demanat ajuda [a qui menys et convenia]CRV.

  • QUE.

    • Obligatòriament duu article o això/allò.

    • En català no s’empra la forma lo. *Lo que et vaig dir.

    • Pot fer les mateixes funcions que un substantiu.

    • Exemples:

      • El titllen [del que no és]C.Predicatiu.

      • [Allò que et vaig proposar]S continua en peu.

Interrogativa indirecta

  • Totals (tenen com a resposta sí o no).

    • Introduïdes per la conjunció si.

    • Fan la funció de CD.

    • Exemple: Voldria saber [si demà hi assistirà]CD.

  • Parcials.

    • Introduïdes per interrogatius (qui, què, quan, com, on...).

    • Funcions: Subjecte, CD, CRV, complement del nom, complement de l’adjectiu o atribut.

    • Exemples:

      • No sap [quantes persones hi assistiran]CD.

      • [Qui convidis a la festa]S no em preocupa.

D'infinitiu

  • Les proposicions d’infinitiu poden anar introduïdes per la preposició de en els casos següents:

    • Subjecte postposat al verb: Ens complau (de) convidar-vos al casament.

    • CD d’un verb que expressa voluntat, projecte o desig: Hem decidit (d’)anar-hi sols.

  • En cas de fer la funció de CRV i, per tant, requerir una preposició, aquesta se sol substituir per de o a.

  • Pot fer les funcions de subjecte, CD, CRV, complement del nom, complement de l’adjectiu i atribut.

2- Oracions subordinades adjectives o de relatiu

Les subordinades adjectives o de relatiu funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, el qual és el seu antecedent. Recuperem l’antecedent mitjançant un pronom relatiu, el qual té funció sintàctica dins de la subordinada.

Pronoms relatius.png

*Cal diferenciar entre dos tipus de subordinades adjectives o de relatiu: les especificatives i les explicatives.

  • Especificatives:

    • Ens donen informació necessària.

    • S’introdueixen amb el pronom relatiu que.

    • Exemple: Els jugadors [que estaven cansats] van ser substituïts.

  • Explicatives:

    • Ens donen informació complementària (que podria ser elidida).

    • Es poden introduir tant amb el pronom relatiu que com el qual.

    • Exemple: Els jugadors, [que estaven cansats], van ser substituïts.

Tens dificultats a l’hora de diferenciar una subordinada substantiva d’una subordinada adjectiva o de relatiu?

T’oferim un truc: Extreu la subordinada i col·loca-hi davant “el que” (o la que, els que, les que). Si l’oració resultant té sentit per si sola, és adjectiva.

El nen [que menjava prunes] ha marxat corrents -> El que menjava prunes. És adjectiva.

Hem pensat [que és millor marxar] -> *El que és millor marxar. És substantiva.

3- Oracions subordinades adverbials

Es poden classificar en dos tipus: pròpies i impròpies. Les pròpies poden substituir-se per un adverbi. En canvi, en les impròpies aquesta commutació no és possible.

  • Pròpies

    • Temps.

      • Poden expressar anterioritat, simultaneïtat o posterioritat.

      • Quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...

      • Poden ser introduïdes per en + infinitiu: [En arribar a casa] CCT faré els deures.

      • Poden ser introduïdes per un gerundi, el qual només pot expressar anterioritat o simultaneïtat, mai posterioritat: [Havent sopat]CCT li entra son.

      • Poden ser introduïdes per un participi. En aquest cas, expressa anterioritat: [Cansat d’esperar]CCT, va decidir anar a buscar-la.

    • Mode.

      • Com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que...

      • Poden ser introduïdes per un gerundi: Quan fa els deures s’entreté [mirant dibuixos animats]CCM.

      • Ho pots fer [com vulguis]CCM.

    • Lloc.

      • (allí/allà) on.

      • Podríem trobar-nos [on ens vam conèixer]CCLl.

  • Impròpies

    • Comparativa.

      • Igualtat (tant o tan ... com); desigualtat (superioritat: més... que, millor... que; inferioritat: menys... que, pitjor... que); proporcionalitat (com més... menys/més, com menys... més/menys).

      • La Núria és [tan llesta com l’Albert].

    • Condicional.

      • si, només que, posat que, en (el) cas que, tret que...

      • [Si m’haguessis fet cas], res d’això no hauria passat.

    • Causal.

      • Perquè, com que, ja que, car, puix que, atès que...

      • Es van quedar sense llum perquè no havien pagat les factures.

    • Final.

      • Perquè, a fi que, per tal que...

      • L’ajuda [perquè acabi abans la seva feina].

    • Concessiva.

      • Encara que, malgrat que, a pesar que, per més que, tot i que, si bé, per bé que, mal que, baldament...

      • [Malgrat els seus esforços], no va aconseguir superar la prova.

    • Consecutiva.

      • Ús de nexes correlatius (tan... que, tant... que) i de nexes no correlatius (de manera que, fins al punt que, de forma que...).

      • [Tinc molta feina], de manera que em posaré ja a estudiar.

Adverbials.png