Formació de mots
Mitjançant derivació, lexicalització o manlleus
Derivació
Formació de mots mitjançant d'addició d'afixos a un radical o a un mot ja existent.
Definicions útils formulades a partir del DIEC:
-
Lexema (radical): Vehicula el significat d'un mot. Ballar.
-
Morfema flexiu: Expressa alguna categoria gramatical (gènere i nombre en substantius, adjectius, pronoms i determinants; nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb). Balls. Ballem.
-
Morfema derivatiu: Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot nou (aporta significat lèxic). Ballarí
-
Morfema lliure: Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. El seu ex.
-
Prefix: Afix que precedeix un radical o un mot. Pot ser àton o tònic. Rejovenir.
-
Infix: Afix inserit a l'interior del radical d'un mot o entre el radical i el sufix. Porquerol.
-
Sufix: Afix que segueix un radical o un mot. Pot ser àton o tònic. Sabater.
Estructures de derivació progressiva:
Lexema + Sufix: Massatg.ista Lexema + Infix + Sufix: Fum.eg.uera
Prefix + lexema: Arxi.duc Prefix + lexema + sufix: Reescalfar
Prefix + lexema + infix + sufix: A.llarg.ass.ar
Derivació regressiva o derivació zero:
No s'hi afegeix cap afix: Dubtar -> Dubte
Lexicalització
Habilitació
"Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d'un mot ja existent sense afegir cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical" (DIEC).
Per exemple: un ésser (verb en infinitiu que esdevé nom).
Composició
"Formació de mots nous a partir de la unió de dos o més radicals o mots de la llengua" (DIEC).
Els mots derivants poden ser noms (escuradents), adjectius (llepafils) o verbs (capficar-se).
Truncació
"Reducció asistemàtica d'un mot a un segment que funciona autònomament o bé en combinació amb altres segments o mots per a crear una nova unitat lèxica" (DIEC).
Com a exemples trobem els hipocorístics (Txell, Meritxell) o les sigles i acronims (CCOO, comisions obreres; OVNI, objecte volador no identificat).
Fraseologia i sintagmació
Fraseologia:"Conjunt de maneres de dir característiques d'una llengua, d'un sector d'aquesta o d'un autor" (DIEC). Es tracta d'unes oracions que actuen com a estructures fixades. La sintagmació fa el mateix a partir de combinació de paraules.
Exemple: A l'abril, aigües mil (fraseologia), cuca de llum (sintagmació)
Compte!
Cal evitar construir derivats castellanitzats: a partir d'una arrel incorrecta no ens sorgeix pas un mot correcte.
Per exemple: Si en català no existeix "enferma", no és possible la derivació en "enfermetat", sinó malaltia (malalt).
Manlleu
Manlleu
"Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d'una llengua a l'altra i s'hi integra" (DIEC). Es pot optar per mantenir-ne la forma gràfica (croissant) o adaptar-la (futbol).