És la història amb final infeliç d’una nissaga familiar. L’acció comença a finals del segle XIX amb una noia molt humil anomenada Teresa Goday, una peixatera la Boqueria. Un dia s’enamora d’ella en Nicolau Rovira, un home ja vell i ric,  el qual fa que ella pugi de graó social i es faci una dona rica i educada. No obstant això, ràpidament es queda viuda. Després de poc temps, en un ball de disfresses, coneix en Salvador Valldaura, home ric i elegant. S’acabaran casant i marxant a residir a una mansió al barri de Sant Gervasi, però ella li amaga un gran secret: de jove havia quedat embarassada d’un fanaler (en Miquel Masdéu), un home casat i sense fills fruits del seu matrimoni. Amb el Salvador Valldaura, però, li neix una nena, a la qual anomenen Sofia Valldaura, qui resulta ser totalment oposada a la seva mare. La Teresa Goday era morena, alegre, sensual i voluptuosa; en canvi, la Sofia Valldara era rossa, prima, seca i introvertida.

​

Quan la Sofia es fa gran, es casa amb un venedor de teixits molt ric i faldiller, l’Eladi Farriols, qui també guarda un secret: durant el seu nuviatge amb la Sofia, l’Eladi manté relacions amb una cupletista molt famosa anomenada Lady Godiva, de la relació dels quals els neix una filla: la Maria. De la relació de la Sofia i l’Eladi en neixen dos fills: en Ramon (fort i robust) i en Jaume (feble i malaltís). L’Eladi aconsegueix afillar-se la Maria i, amb enganys, la porta a casa tot fingint que és fills d’uns cosins seus. A partir d’aquest moment, comencen un seguit de relacions singulars: El Ramon i la Maria es fan molt amics, fins que arribaran a enamorar-se (desconeixen que són germans). I tots dos li fan la vida impossible al Jaume, a qui acaben ofegant fins d’una bassa.

​

La gran família dels Valldaura es comença a desfer: La Teresa manté relacions adúlteres amb el notari Riera (un amic de la família), el Salvador Valldaura mor i la Teresa queda vídua, el Ramon i la Maria s’enamoren, la relació de la Sofia amb el seu marit fa fallida, etc. Però el punt d’inflexió de l’obra arriba quan la Maria i el Ramon mantenen relacions sexuals i són descoberts. En saber la veritat sobre la seva relació fraternal, el Ramon ha de marxar de la mansió i la Maria es queda sola i deprimida. L’endemà, ella se suïcida llançant-se des del terrat de la mansió i clavant-se a la branca d’un llorer. Però les desgràcies continuen: mor l’Eladi Farriols a causa de la mala vida que duia (alcohol, dones, tabac, excessos, etc.), mor Teresa Valldaura i esclata la guerra civil. La Sofia, que s’ha quedat sola i rica, es veu obligada a deixar la mansió perquè estava guanyant el bàndol republicà. Llavors, la casa es queda a càrrec d’una minyona molt fidel, l’Armanda (qui també havia mantingut relacions amb l’Eladi) i quan acaba la guerra, la gran mansió és enderrocada.

​

Al darrer capítol, dins la soca d’un arbre, s’hi descobreix el cadàver descompost d’una rata: l’únic que ha quedat d’aquell món de luxes i aparences. Amb tot, es pot concloure que la finalitat de la novel·la és la de recrear el tòpic del Vanitas vanitatis.